Paraules d'amor: Una fusió de Famenc, dansa Contemporània i Creativa en honor al Dia Internacional de la Dansa.

El 27 d'abril passat, al Teatre Fortuny, en commemoració al Dia Internacional de la Dansa, es va estrenar una coreografia creada per Meritxell Puvill i interpretada per alumnes del CS en Tècniques d’ actuació Teatral del INS Antoni de Martí i Franquès conjuntament  amb alumnes del Estudi de dansa Art i Flamenc. La peça fusiona Flamenc, dansa Contemporània i Creativa. ”Paraulles d'amor", tema de Joan Manuel Serrat, posa la base base musical i el moviemnt pren com a fil conductor l’ aire del del poeta català Àngel Guimerà.

Un homenatge a l’ expressió

La coreografia, explora els temes de l’amor i la pèrdua mitjançant una combinació vibrant de moviments flamencs i elements de dansa contemporània i creativa. Els ballarins/ines, interpreten amb passió i sentiment i mentre que la música de Serrat crea una atmosfera commovedora i evocadora.

Un pont entre tradició i innovació

Paraules d’ amor, és un exemple de com la dansa pot ser un pont entre la tradició i la innovació. La coreografia respecta la riquesa cultural del Flamenc, alhora que la integra amb elements contemporanis de la dansa creativa. D’ aquesta manera, l’ obra ofereix una experiència fresca i original que va atraure a un públic divers.

La coreografía va estar elogiada per altera docents presents per la seva capacitat de fusionar diferents estils de dansa de manera harmoniosa i per la seva interpretació commovedora dels ballarins.

Més enllà del seu valor artístic, "Paraules d'amor" també transmet un missatge sobre el poder de l’ amor. La coreografia és un recordatori que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha esperança i possibilitat de trobar la felicitat o recordar els moments feliços que podem rependre.

Testimoni dels Alumnes de 1er. CS en Tècniques d’ actuació Teatral

Quan ens van dir que treballaríem amb les ballarines d'Art i Flamenc, ens vam sentir frustrades i angoixades. 

Vam a començar a comparar el treball que portaven elles com a ballarines i el poc nivell que teníem nosaltres en comparació. I això ens desanimava.

Però a l’ hora de començar a treballar juntes i crear la peça, amb les qualitats de cada grup, ens vam sentir molt afortunades de treballar en equip i de l’ originalitat del que faríem. Això ens aporta una altra visió de treball, tothom oferia alguna cosa al grup.

Durant l’assaig general érem plenament conscients del que havíem de fer, però encara això estàvem nervioses pel resultat perquè volíem que sortís el millor possible. Vam fer dos passes: al primer passe estàvem molt fredes i ens havíem de familiaritzar amb l’espai. En canvi, el segon passe va sortir millor perquè estàvem confiades hi havia més connexió grupal. 

Prèviament a l’actuació, vam estar a gust amb les companyes i vam gaudir de la companyia. No vam tenir temps de ficar-nos nervioses, perquè de sobte ens van avisar que ja ens tocava ballar. Érem conscients del que estava passant, perquè vam deixar el nostre cos fluir amb la música.

Com a conclusió, ens sentim agraïdes per haver treballat amb cadascuna de les persones que van participar, perquè hi va haver molt bon ambient i tothom va sortir de la seva zona de confort perquè tot sortís bé. 

(Noa Real, Mercè Vergés, Alèxia Laboria, Isabel Canut)

Video: https://youtu.be/BjL5-K6x0XU